{
    "version": "https://jsonfeed.org/version/1",
    "title": "piano.cat",
    "description": "",
    "home_page_url": "https://piano.cat",
    "feed_url": "https://piano.cat/feed.json",
    "user_comment": "",
    "author": {
        "name": "Xavier Bermúdez Badia"
    },
    "items": [
        {
            "id": "https://piano.cat/chassaigne-freres-2/",
            "url": "https://piano.cat/chassaigne-freres-2/",
            "title": "Chassaigne Frères",
            "summary": "<p>Si a l'Alemanya del segle XIX hi havia Steinweg o Bechstein, a la Barcelona de la Renaixença i el Modernisme el nom de referència era <strong>Chassaigne</strong>. La marca va aconseguir un fita inèdita: democratitzar la qualitat sonora sense perdre el rigor artesanal.</p>\n",
            "content_html": "<p>Si a l'Alemanya del segle XIX hi havia Steinweg o Bechstein, a la Barcelona de la Renaixença i el Modernisme el nom de referència era <strong>Chassaigne</strong>. La marca va aconseguir un fita inèdita: democratitzar la qualitat sonora sense perdre el rigor artesanal.</p>\n\n<div class=\"post__toc\">\n<h3>Table of Contents</h3>\n<ul>\n<li><a href=\"#mcetoc_1jn5h0o4b5\">Cronologia</a>\n<ul>\n<li><a href=\"#mcetoc_1jn5h0o4b6\">Fundació</a></li>\n<li><a href=\"#mcetoc_1jn5h3k1bb\">El Salt Industrial</a></li>\n<li><a href=\"#mcetoc_1jn5h7349m\">La Postguerra</a></li>\n<li><a href=\"#mcetoc_1jn5h7349n\">L'incendi de les Instal·lacions</a></li>\n<li><a href=\"#mcetoc_1jn5hbs7m11\">Taula cronològica</a></li>\n</ul>\n</li>\n<li><a href=\"#mcetoc_1jn5hbs7m12\">El So d'un Chassaigne Frères</a></li>\n<li><a href=\"#mcetoc_1jn5i638s52\">El LLegat Cultural</a>\n<ul>\n<li><a href=\"#mcetoc_1jn5i638s53\">L'elecció del Mestres</a></li>\n</ul>\n</li>\n<li><a href=\"#mcetoc_1jn5i638s54\">Identificar un Piano Chassaigne Frères</a></li>\n<li><a href=\"#mcetoc_1jn5i638s55\">Galeria</a></li>\n</ul>\n</div>\n<h2 id=\"mcetoc_1jn5h0o4b5\">Cronologia</h2>\n<h3 id=\"mcetoc_1jn5h0o4b6\">Fundació</h3>\n<p>Tot comença amb <strong>Joan Chassaigne</strong> l'any 1864. En un moment on la majoria de pianos que arribaven a Catalunya eren importats de França o Anglaterra (i patien molt pel clima marítim), <strong>Chassaigne </strong>va detectar una oportunitat. Va fundar el seu taller al carrer de l’Hospital, 57, centrant-se en la construcció de pianos que fossin, per sobre de tot, estables. Joan Chassaigne no era només un empresari, sinó un tècnic que entenia que la fusta a Barcelona necessitava un tractament d'assecatge específic. Aquesta obsessió per la durabilitat va ser el que va fer que, pocs anys després, la marca passés de ser un taller local a una societat familiar d'èxit: Chassaigne Frères.</p>\n<h3 id=\"mcetoc_1jn5h3k1bb\">El Salt Industrial</h3>\n<p>L'any 1905 marca un abans i un després. La inauguració de la seu al Carrer Major de Gràcia, 126-128, va suposar l'entrada de Barcelona a la modernitat industrial pianística. No era només un edifici de muntatge; era una ciutat del piano, a partir de aquests eixos fonamentals:</p>\n<ul>\n<li><strong>Producció integral</strong>: Tenien la seva pròpia fundició per a les arpes de ferro i assecadors de fusta de grans dimensions.</li>\n<li><strong>Estandardització</strong>: Van ser dels primers a fer servir el sistema de peces intercanviables, fet que facilitava les reparacions futures.</li>\n<li><strong>Exportació</strong>: Des d'aquesta fàbrica s'exportaven pianos cap a tota Espanya, Portugal i, sobretot, l'Amèrica Llatina (Cuba i l'Argentina eren els seus grans mercats).</li>\n</ul>\n<h3 id=\"mcetoc_1jn5h7349m\">La Postguerra</h3>\n<p>Després de la Guerra Civil, el panorama per a la indústria del piano a Barcelona va canviar dràsticament. L'etapa de la postguerra va estar marcada per una forta autarquia i una crisi econòmica que va convertir el piano en un objecte de luxe gairebé inabastable per a la classe mitjana que abans l'havia comprat massivament. Tot i l'aliança <strong>Chassaigne-Pina</strong>, l'escassetat de fustes nobles i de materials d'importació (com els acers alemanys) va dificultar mantenir els estàndards de qualitat de l'època daurada.</p>\n<h3 id=\"mcetoc_1jn5h7349n\">L'incendi de les Instal·lacions</h3>\n<p>L'estocada final a la capacitat productiva de la marca va arribar de forma accidental. L'any 1959, un greu incendi va arrasar bona part de les instal·lacions, destruint maquinària històrica i, el que és més greu, els assecadors amb les fustes que havien de servir per a les futures generacions de pianos. Aquest sinistre va suposar un punt de no retorn financer. L'activitat es va anar apagant lentament, centrant-se més en el manteniment i el servei tècnic que no pas en la construcció, fins que l'any 1967 la mítica fàbrica de pianos va tancar definitivament les seves portes, tancant també un dels capítols més brillants de la història industrial de Barcelona.</p>\n<h3 id=\"mcetoc_1jn5hbs7m11\">Taula cronològica</h3>\n<div>\n<div>\n<table>\n<thead>\n<tr>\n<th><strong>Any / Època</strong></th>\n<th><strong>Seu Principal</strong></th>\n<th><strong>Context i Fites</strong></th>\n</tr>\n</thead>\n<tbody>\n<tr>\n<td>1864 - 1880</td>\n<td>C/ de l'Hospital, 57</td>\n<td><strong>Fundació:</strong> Joan Chassaigne estableix el taller artesà i defineix el so de la marca.</td>\n</tr>\n<tr>\n<td>1880 - 1900</td>\n<td>C/ de Fortuny</td>\n<td><strong>Consolidació:</strong> Creixement comercial i Medalla d'Or a l'Expo 1888 (Barcelona) i 1900 (París).</td>\n</tr>\n<tr>\n<td>1905 - 1936</td>\n<td>Major de Gràcia, 126</td>\n<td><strong>Apogeu Industrial:</strong> Producció massiva (1.500 unitats/any) i exportació internacional.</td>\n</tr>\n<tr>\n<td>1940 - 1959</td>\n<td>C/ de València</td>\n<td><strong>Postguerra:</strong> Etapa Chassaigne-Pina. El declivi econòmic culmina amb un greu <strong>incendi</strong> a la fàbrica (1959).</td>\n</tr>\n<tr>\n<td>1960 - 1967</td>\n<td>Barcelona</td>\n<td><strong>Final:</strong> Activitat residual de manteniment i tancament definitiu de la producció el 1967.</td>\n</tr>\n</tbody>\n</table>\n<h2 id=\"mcetoc_1jn5hbs7m12\">El So d'un Chassaigne Frères</h2>\n<p>Un <strong>Chassaigne Frères</strong> té una sonoritat \"europea\": baixos profunds i aguts cristal·lins. Això s'aconseguia mitjançant aquests pilars tècnics.</p>\n<div>\n<div>\n<table>\n<thead>\n<tr>\n<th><strong>Component</strong></th>\n<th><strong>Material utilitzat</strong></th>\n<th><strong>Per què és important?</strong></th>\n</tr>\n</thead>\n<tbody>\n<tr>\n<td>Taula d'harmonia</td>\n<td>Avet dels Alps o Pirineus</td>\n<td>Transmet la vibració de la corda a l'aire.</td>\n</tr>\n<tr>\n<td>Claviller</td>\n<td>Faig laminat a contraveta</td>\n<td>Evita que les clavilles s'afluixin amb el temps.</td>\n</tr>\n<tr>\n<td>Cordes</td>\n<td>Acer alemany (tipus Röslau)</td>\n<td>Qualitat harmònica superior i menys trencaments.</td>\n</tr>\n<tr>\n<td>Teclat</td>\n<td>Ivori i fustes d'alta densitat</td>\n<td>Tacte professional, antilliscant i pes equilibrat.</td>\n</tr>\n</tbody>\n</table>\n<h2 id=\"mcetoc_1jn5i638s52\">El LLegat Cultural</h2>\n<p>Tenir un Chassaigne a casa era el somni de la classe mitjana i alta catalana. Molts d'aquests pianos van ser encarregats amb mobles dissenyats per ebenistes modernistes, amb marqueteries precioses i canelobres de bronze.</p>\n<p>Encara avui, molts dels pianos que trobem en conservatoris i cases particulars de Catalunya són Chassaigne. La seva robustesa ha permès que instruments amb més de 100 anys, amb una bona restauració de martells i cordes, segueixin sent plenament funcionals.</p>\n<h3 id=\"mcetoc_1jn5i638s53\">L'elecció del Mestres</h3>\n<p data-path-to-node=\"3\">La qualitat sonora dels Chassaigne Frères no només va convèncer la burgesia, sinó que va ser l'eina de treball de grans figures de la música catalana. <strong data-path-to-node=\"3\" data-index-in-node=\"151\">Frederic Mompou</strong>, el compositor de la \"Música Callada\", va créixer i compondre algunes de les seves obres més íntimes en un piano de la casa Chassaigne. La sonoritat metàl·lica però dolça d'aquests instruments encaixava a la perfecció amb la delicadesa harmònica de Mompou.</p>\n<p data-path-to-node=\"4\">D'altra banda, la relació amb <strong data-path-to-node=\"4\" data-index-in-node=\"30\">Enric Granados</strong> va ser constant. El mestre no només valorava la seva mecànica, sinó que la firma Chassaigne va ser col·laboradora habitual de l'Acadèmia Granados. Tenir un Chassaigne Frères al saló no era només una qüestió d'estatus, era una declaració d'intencions artística: es buscava el so que els grans mestres de l'escola pianística de Barcelona consideraven com a propi.</p>\n<p data-path-to-node=\"4\">Aquesta tradició d'excel·lència va continuar amb <strong data-path-to-node=\"11,0\" data-index-in-node=\"50\">Frank Marshall</strong>, qui va mantenir la presència de la marca a la cèlebre Acadèmia Granados (avui Acadèmia Marshall), i va comptar amb l'admiració de figures com <strong data-path-to-node=\"11,0\" data-index-in-node=\"208\">Isaac Albéniz</strong> o el virtuós <strong data-path-to-node=\"11,0\" data-index-in-node=\"235\">Joaquim Malats</strong>, que veien en el Chassaigne l'estàndard del pianisme català.</p>\n<h2 id=\"mcetoc_1jn5i638s54\">Identificar un Piano Chassaigne Frères</h2>\n<p>Adjuntem una taula amb la numeració aproximada dels pianos en cada etapa.</p>\n<table>\n<thead>\n<tr>\n<th><strong>Etapa Cronològica</strong></th>\n<th><strong>Marca al claviller</strong></th>\n<th><strong>Números de sèrie (aprox.)</strong></th>\n</tr>\n</thead>\n<tbody>\n<tr>\n<td>1864 - 1880</td>\n<td>J. Chassaigne</td>\n<td>1 - 1.000</td>\n</tr>\n<tr>\n<td>1880 - 1930</td>\n<td>Chassaigne Frères</td>\n<td>1.000 - 14.500</td>\n</tr>\n<tr>\n<td>1930 - 1967</td>\n<td>Chassaigne-Pina</td>\n<td>14.500 - 18.000</td>\n</tr>\n</tbody>\n</table>\n<p>Si al piano el número de sèrie s'acompanya de la menció \"<em>Proveedores de la Real Casa</em>\", estem davant d'un model de gamma alta fabricat entre 1890 i 1920, el període de màxima esplendor tècnica de la casa.</p>\n<h2 id=\"mcetoc_1jn5i638s55\">Galeria</h2>\n<div class=\"post__iframe\"><iframe loading=\"lazy\" width=\"560\" height=\"315\" src=\"https://www.youtube.com/embed/3U-oA8RXw7Q?si=_UopP8UnGIGtjLBU\" title=\"YouTube video player\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"></iframe></div>\n<p> </p>\n</div>\n</div>\n</div>\n</div>",
            "author": {
                "name": "Xavier Bermúdez Badia"
            },
            "tags": [
                   "Fabricants"
            ],
            "date_published": "2026-04-26T20:30:39+02:00",
            "date_modified": "2026-04-26T20:52:50+02:00"
        },
        {
            "id": "https://piano.cat/frederic-mompou/",
            "url": "https://piano.cat/frederic-mompou/",
            "title": "Frederic Mompou",
            "summary": "Futur post sobre Frederic Mompou. Mentrestant podeu consultar la entrada a la viquipèdia.",
            "content_html": "<p>Futur post sobre Frederic Mompou.</p>\n<p>Mentrestant podeu consultar la <a href=\"#INTERNAL_LINK#/null/undefined\" title=\"https://ca.wikipedia.org/wiki/Frederic_Mompou_i_Dencausse\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">entrada a la viquipèdia</a>.</p>",
            "author": {
                "name": "Xavier Bermúdez Badia"
            },
            "tags": [
                   "Grup dels Vuit",
                   "Compositors"
            ],
            "date_published": "2026-04-23T20:16:33+02:00",
            "date_modified": "2026-04-24T16:56:32+02:00"
        }
    ]
}