"Espanya va abandonar el Sàhara amb nocturnitat i traïdoria. Va deixar a l’estacada els saharians que havien confiat en la paraula de la metròpoli, aquells qui havien servit en les seues files, els qui s’havien cregut les promeses d’autodeterminació. Els va deixar a mercè dels bombardaments amb napalm i fòsfor blanc de l’aviació marroquina, cortesia dels amics americans i francesos, sempre tan preocupats pels drets humans, però tan sols quan els convé."
Què hi diu, al DNI dels saharians?
El Sàhara Occidental hauria pogut ser l'única descolonització digna feta mai per Espanya. Però van preferir l'escapisme covard, el mercadeig vergonyós, el tripijoc miserable. Es van estimar més trair la paraula donada que no encarar-se a un problema complex. Molt espanyol, tot plegat
VilaWeb (www.vilaweb.cat)
