Tinc una teoria:
En el passat, quan alguna cosa era "barata", el concepte incloïa "poc treballat, bast". Si t'agrada ser un manetes, pots treballar-ho una mica, extendre-ho, si es trenca pots apedaçar-lo.
Avui entenc que una cosa és "barata" quan s'han reduït costos amb els materials, sigui per qualitat (la mínima necessària) o per quantitat (la mínima per què s'aguanti o faci la funció). Si ets un manetes no tens per on agafar-ho, o on fotre un cargol per que tiri, o el material no aguanta la cola, i un altre forat per extendre-ho.
Trobo a faltar la vida simple d'abans, de la que la meva generació només va veure heretant les eines de l'avi quan el pare té interès en guardar-les.