A vegades em trobo forçant-me a deixar la ment en blanc, a centrar-me en el present, i apreciar el que la vida em permet de gaudir malgrat tot.
En aquesta foto no es veu, però estic al porxo amb la nena malalta a coll, mig dormida, gaudint jo de la música del vent contra els pins, ensumant la felicitat que no arriba a tocar-me, sabent que no gaudiré d'això en molt temps, forçant-me a seure fora per absorbir un minut de pau catalana del pre-litoral del meu país, que trobo tant a faltar.