Avui és el meu segon aniversari.
Fa dos anys que, a aquesta mateixa hora aprox., patia un infart al Montseny. Estava sol i aïllat (al collet dels pous d'en Besa) en una zona sense cap cobertura telefònica. O sigui que aconseguir baixar infartant fins a trobar gent que m'ajudés va ser un putu miracle.
A partir d'allà, segueixo viu gràcies a la gent que em va ajudar, que van aconseguir avisar els serveis d'emergència. I als sanitaris, pilots d'helicòpter, policies locals, forestals... tots els que es van presentar allà i em van salvar la vida, literalment.
I és clar, també a tot el personal de l'hospital de Sant Pau, que és on em van dur.
Moltes gràcies a tothom.
@socjo un autèntic miracle! et vas donar una nova vida 👏
@socjo Enhorabona per viure! i per molts anys més!
@Caelumtangi moltes gràcies.
