Dies de correccions i cada vegada més me n'adono de lo regalades que acaben sent les avaluacions.
Si haguera de corregir fil per randa, si haguera de ser fidel als objectius i les competències que se'ns demana i ha d'adquirir l'alumnat; de 5 grups que tinc (30 alumnes per aula), n'aprovarien 5 a cadascuna i gràcies.
La música a secundària es considera una assignatura «maria», una matèria de pas per al foment de la creativitat mitjançant l'entreteniment i l'activitat psicomotriu de la ⤵️
persona, puix es considera que d'aquesta manera contribuïm a la transversalitat de les competències i el creixement productiu en la resta d'assignatures que si esdevenen útils, idònies i pràctiques per a afrontar la vida futura i acabar guanyant-nos el pa.
L'educació com avui es coneix, el sistema que ens toca viure, implementar i predicar està trencat i obsolet des del moment en que es prioritzen i sobrevaloren unes matèries menystenint la resta.
Doncs aquesta proporció, que només n'aprovarien 5 i gràcies, era veritat també a la nostra escola, de petits, on de 32 alumnes amb prou feines n'aprovarien 5, a tot estirar 7 o 8. En recordo els noms i tot, dels meus companys a qui els importava d'escriure correctament i que a més a més sabien fer-ho. I parlo dels anys 80 i principi dels 90, en una escola 100% catalana on dels 32 alumnes només 2 parlaven castellà a casa.
