Com en tantes altres coses fa uns anys, l'ultracapitalisme i el neoliberalisme ens aboca a haver de pensar formes fora de les xarxes financeres per a resoldre els problemes que ens plantegen. Si qualsevol recurs de publicació científica comercial pot ser comprat i pervertit, tocarà reinventar-ho des de la societat, amb accions col·laboratives i creatives.
-
Com en tantes altres coses fa uns anys, l'ultracapitalisme i el neoliberalisme ens aboca a haver de pensar formes fora de les xarxes financeres per a resoldre els problemes que ens plantegen.
-
@papapep D'acord. Penso mentre escric aquest tut i pregunto alhora; si existeix això (ho desconeixia totalment) per què en totes les Universitats CAT no hi ha un programa informàtic en comú + unificat, que quan els estudiants facin recerca/treballs acadèmics, els orienti sobre quines revistes són fiables/dubtoses, en un rànquing (se m'acut: el sistema semàfor de colors)tenint en compte, la verificació de les investigacions, resultats, autoria...? Una eina per conscienciar +saber filtrar =font ✅
-
@Caelumtangi el perquè exacte se m'escapa, però és evident que no existeix. Un altre tema és si és feina seva, o no. No ho discuteixo, ho plantejo.
Però crec que seria una mica com si a Mastodon anéssim aconsellant quina XS privativa és menys dolenta i anar modificant el rànquing cada cop, seria una mica disbarat. Volem independència, transparència i objectivitat? Se'ls ha de treure de les mans. No sé quines dinàmiques €€ hi ha en aquest camp. Vull dir, els revisors cobren? Quant? -
@papapep a mi també se m'escapa...bé, ho deia més com per orientar als alumnes que fan recerca. No sé quantes revistes hi ha especialitzades en investigacions científiques + fiables, actualment... també penso que potser actualitzar la informació seria quasi impossible + dificultós... l'única manera que veig de tallar-ho, seria sancionar (€ +legalment) aquest tipus de revistes per protegir la qualitat i fiabilitat + un registre oficial...
No és un tema senzill... -
De fet es força senzill, si hi estàs de ple com hi estic jo (sóc acadèmic i també sóc editor d'una revista científica, eLife).
És una qüestió d'incentius: per a accedir a una plaça de professorat, o pujar en la jerarquia, o per aconseguir noves subvencions, calen publicacions científiques que demostrin la capacitat del sol·licitant. Però l'avaluació s'ha corromput: sovint compta la quantitat i a on s'han publicat, no la qualitat del contingut.
-
@Rierol @Caelumtangi entenc. Aleshores la reputació de la publicació depèn de quins revisadors té? de l'antiguitat de la revista? de que és on hi publiquen X o Y científics reputats? I, a banda de pagar per a que et publiquin, els revisadors cobren per fer-ho?
Tot això és a fi de: seria viable crear una revista de l'acadèmia per a l'acadèmia, sense corporacions pel mig? -
Aquesta corrupció en l'avaluació és cabdal. Els membres dels comitès avaluadors, en comptes de llegir-se els articles, els compten, i ponderen el compte amb una mesura de l'impacte de les revistes científiques on s'ha publicat cada article del sol·licitant.
Però aquest "impacte" també està corromput, perquè es compten les citacions a tots els articles de la revista publicats els últims dos anys, que no té cap relació amb l'importància de cap dels articles individuals.
-
Al capdavall el que passa és que cap membre dels comitès avaluadors té temps, ni vol posar-hi l'esforç a llegir-se els articles publicats pels candidats, ni els paguen per fer-ho, així que agafen totes les dreceres que poden.
El que tocaria és que els científics escrivissin molts menys articles, però cada un molt més ben fet i complert. Però ves, això va diametralment en contra de l'avaluació a què estan sotmesos contínuament.
Hi ha alternatives però la inèrcia és gran.
-
Els revisors no cobren. Els autors tampoc. Els editors acadèmics sovint tampoc, o si cobren, ben poc. Els editors professionals en revistes científiques sí que cobren un salari normal.
Però els únics que realment cobren són l'editorial, per a publicar els articles i desar-los al núvol per a que les universitats paguin una subscripció per a poder llegir-se els articles publicats pels seus propis acadèmics. Tot plegat és un disbarat, un abús també.
-
Sobre la reputació de la revista acadèmica, és complicat. En part és "auto-bombo". En part és perquè altres científics amb reputació hi publiquen. En part perquè alguns dels articles publicats en una revista concreta reben moltes citacions d'altres articles. I en part perquè els membres d'un camp de coneixement hi publiquen, fa un servei a aquella comunitat en concret.
-
Sobre si serien viables revistes acadèmiques sense corporacions: sí, n'hi ha moltes. Altra cosa és que s'hi publiqui molt.
Algunes revistes les duen societats sense ànim de lucre. Les societats aquestes organitzen congressos, beques, borses de viatge, i més, al servei d'una comunitat acadèmica específica.
Altres revistes són elles mateixes organitzacions sense ànim de lucre. Com eLife, PLoS, i altres, al camp de la biologia.
Hi ha una lluita per a canviar el sistema.
-
Per a il·lustrar la magnitud del desficaci que és la publicació científica, un parell d'enllaços:
"An efficient journal" (2012)
https://archive.blogs.harvard.edu/pamphlet/2012/03/06/an-efficient-journal/"Is the staggeringly profitable business of scientific publishing bad for science?" (2017)
https://www.theguardian.com/science/2017/jun/27/profitable-business-scientific-publishing-bad-for-science -
@Rierol Moltes gràcies, demà m'ho llegiré amb calma, però només això ja explica molt: "With total global revenues of more than £19bn, it weighs in somewhere between the recording and the film industries in size, but it is far more profitable.". Brutal.
-
