Fa temps que em pregunto en quin moment vam adquirir la necessitat d'estar fent coses permanentment, d'haver de sortir cada cap de setmana, i d'haver de sortir per a consumir...

---

Fa temps que em pregunto en quin moment vam adquirir la necessitat d'estar fent coses permanentment, d'haver de sortir cada cap de setmana, i d'haver de sortir per a consumir... En quin moment vam creure que era imprescindible estar-se movent sempre, sempre fent activitats??? En quin moment vam creure que fer sempre això era important i necessari i la única cosa que calia fer? I que gaudir a peu, gaudir lent, de teu entorn era quelcom que pobretejava???

@dgil La meva visió (🙏🏻); la necessitat de fer coses + sortir forma part de com som (condició humana)
Sortir + fer activitats (noves), ens ajuda a connectar amb altres persones + salut mental. També escapes de la rutina, o de realitats complicades (evasió). No tothom es pot permetre oci lent + contemplatiu. Consumir + fer activitats també és gaudir de la cultura/identitat. Penso que no cal fer menys, cal fer amb més sentit.

@dgil suposo que ens volen sempre actius per a que en el treball no perdem el ritme.

@Caelumtangi també va bé saber què t'agrada fer, no fer el que fa tothom o anar on va tothom @dgil

@spla Correcte! existeixen molts llocs (encara i per sort) que pots trobar el silenci + descansar.
També trobo que hi ha moltes maneres de gaudir/excursions/viatjar, cadascú la que més li agradi i pugui.
@dgil

@Caelumtangi exacte, cal tenir criteri i no fer el que fa tothom perquè està de moda o perquè "hem de sortir sí o sí". @dgil

@spla M'has fet pensar en l'època egípcia i la construcció de les piràmides!😅
@dgil

@Caelumtangi em canso només de pensar-ho 😅 @dgil

@spla 🤣@dgil

I eduquem a les filles amb la necessitat constant del "i avui què fem?". Ho veig amb les nostres, i també ho veig amb les filles que venen al Campus del #Didàctic que estem organitzant. Marxen a les 13h preguntant als papis "i després què farem?"...

@dgil jo diria "res, avui no farem res de res"

@spla exacte. Molts cops és el que diem a les nostres. Avui no fem res. Passeig per #Tortosa, parc... I res més. I són felices.

@spla és més, la menuda és molt feliç passant les tardes al parc, fent amigues, embrutant-se, suant i inventant jocs. I jo també, veient-la i badant a l'ombra, llegint,... Suposo que tinc una vida plena així.

@dgil així de fàcil i senzill 👏

@spla exacte. Sé com omplir el temps lliure amb activitats lentes, i que m'omplen.

@dgil Sortir a caminar prop de casa és un goig. Qui cregui necessitar equipament o bitllets i hotel el que necessita és un psicòleg. Res em fa més feliç que sortir a caminar amb només una lleugera idea de a on vaig. I si sóc vora les muntanyes i he de dormir al ras o en un alberg lliure, a l’aixoplug, doncs molt bé.

@Rierol els companys de feina em pregunten cada juliol per les vacances i que on anirem. Crec que obliden que ja visc tot l'any a una zona diguem-ne "turística" (per entendre'ns) i que no ens cal, si no volem, marxar quilòmetres enllà per tenir natura, platges, pobles bonics, serenor, silenci...

@dgil A ciutat, a Barcelona mateix, anar a caminar per la platja de la Barceloneta és un goig. Després entres als carrers i trobes un bar de tapes. No sé perquè cal anar a les Maldives, per dir-ne una, de “destinació”?

O agafes la R3, puges fins a Enveig-La Tor de Carol, camines amunt cap al llac de Meranges, dorms al refugi, baixes al matí següent, i te’n tornes. Tot amb trens de Rodalies. (Quan funcionen.)

@Rierol des de casa mateix podem anar caminant fins el coll de l'Alba, a la Serra de Cardó. O pujar per la Via Verda fins la Terra Alta. O baixar al Delta. O anar a Morella. Els Ports ens tenen els cor robat.

Al final tot és qüestió de valorar i estimar la terra on vius. I de posar-la en valor davant dels altres.