Ningú té la obligació d'ajudar ningú. Aquesta és una idea que un s'ha de gravar a foc si vol provar de tirar endavant una iniciativa com piano.cat. He contactat diferents persones, anònimes i famoses, així com algunes entitats provant de temptar-los per unir-se a aquesta aventura. En el cas de les entitats sempre ofereixo la creació d'una categoria que puguin fer servir com a altaveu en el fedivers. N'hi ha una en particular, de la qual en sóc soci, que crec que fan una tasca bona i important, que també té el piano com a eix central i que sempre he pensat que podríem tenir molt encaix. És la única que obertament m'ha respost que no els interessa participar i que no pensen fer una menció d'aquest projecte per ajudar-lo a agafar embranzida. Legítim i honest. Fa dos dies vaig rebre la newsletter d'aquesta associació, que després d'explicar el que ha passat relacionat amb l'associació acaba demanant a tots els socis que en fem difusió. Estic decebut. Com es pot demanar el favor que un mateix nega als que al cap i a la fi són companys? De fet potser la qüestió és força més profunda. Per què aquesta negativa a veure'ns con a companys, preferint tractar-nos com competència? Si en general tots aquests projectes (el seu i el meu) ténen con a finalitat última ajudar, quin sentit té negar l'ajut que també nosaltres necessitem?

Sempre he estat en contra de la idea del geni inspirat, que tinc la sensació que sol agradar. El geni tocat per la musa. Ja des dels meus estudis d'arquitectura (on tothom volia presentar-se com a artista, he estat molt més partidari de la figura del professional (tornant a l'arquitectura, ja el terme ve del grec archi techne, la mesa gran de les tècniques) Però aquest no és un espai d'arquitectura, sinó de música. Fa temps que treballo en una peça, i em trobo del piano a l'ordinador, en una banda deixant que les mans trobin el so que la melodia està cercant, i en l'altra a la partitura provant d'estructurar i plasmar idees més... abstractes, potser? He de reconèixer que m'agradaria tenir més recursos en aquest aspecte, per què negar-ho. Vosaltres, sou més inspiració? Professió? Com és el vostre procés creatiu?

Avui m'agradaria presentar-vos la meva Rondalla nº 3 al Piano. En aquest cas estic molt content de la peça, no tant per la seva estructura i la seva forma (onper exemple passava amb la Rondalla nº1, que compartia en aquest article és un aspecte que està molt treballat), sinó per la senzillesa i la expressivitat que té. Aquesta peça parteix d'una frase molt senzilla amb la mà dreta, mentre que l'esquerra ens dona una nota en la seva veu inferior, i en la superior es va desplaçant sobre l'acord, sempre afegint una petita dissonància, que aporta moviment a cada compàs. Després de presentar aquesta idea, gairebé tota la peça gravita sobre gest que arrenca aquesta frase, que es va repetint mentre la mà esquerra es va movent i li aporta a la melodia el sentiment, fins que acaba en la tonalitat menor, que es resol d'una manera molt delicada, i ens porta a reprendre la idea inicial, complerta, però amb un sentiment de ressorgiment que culmina amb el do convertit en una dominant d'un acord de faM, i ens condueix a una conclusió, un altre cop recolzada sobre el gest inicial. Crec que el gran mèrit d'aquesta peça és que parteix d'una idea molt senzilla que es va treballant i genera tota una peça que resulta molt emotiva. Us deixo a continuació l'enllaç per poder-la descarregar i tocar-la. https://musescore.com/user/93296365/scores/24094723 Digueu-me què us sembla!

Bona nit! En el fil https://piano.cat/topic/26/rondalla-nº-1 us presentava la partitura de la Rondalla nº 1 al Piano, que vaig publicar el 2022. A continuació us deixo l'enllaç a l'audio que podeu trobar a Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=gKylMJUuY-s&list=OLAK5uy_lp-UUjy1WqadVx5oqar8Ev2S6dccxX79g Espero que us agradi!

Afegeixo informació que el @xpagescorella@mastodont.cat ha compartit a #Mastodon, com és un breu documental a YouTube https://youtu.be/jNVLlD7Aric i el manuscrit original https://s9.imslp.org/files/imglnks/usimg/b/b9/IMSLP861173-PMLP1354809-Rav_Semi_ms.pdf Fil original del @xpagescorella@mastodont.cat : https://mastodont.cat/@xpagescorella/114167741832937236

Ara que l'he estar provant una estona, he de dir que el tracte certament és bo, i com el FP-30X es pot regular amb una app, però la qualitat del so (en gran part per els altaveus) és completament diferent. Si és un segon teclat (com és el meu cas) o el pressupost és limitat és una bona opció, però com a opció principal recomano el FP-30X. El Fp-10 no és pas dolent, tot el contrari, és bo, però és bàsic.

Se'm podrà llegir des de l'espai exterior?