@spla@mastodont.cat al meu parer Esquerra.

Després de guanyar les eleccions post 155, va ser Esquerrà (que tenia la presidència del parlament) qui va impedir que Puigdemont pogués ser vist com a presidenciable (després els tribunals espanyols confirmarien que no hi havia cap impediment legal). Només això hauria propulsat la independència de Catalunya, ja que en unes eleccions plebiscitàries el poble triava el camí independentista i hauria pogut iniciar una nova etapa.

Posteriorment també va ser Esquerrà qui és va negar a participar en el Consell de la República, que havia de ser un òrgan fora del control espanyol i que, de haver estat transversal, hauria pogut ser útil.

Quan va tenir la presidència, una de les primeres coses que va pactar amb el govern espanyol en la famosa mesa de negociació va ser que Catalunya respectaria l'ordre constitucional espanyol, aparcant de forma oficial la pretensió de independència.

Fa un any van fer president a un diputat que es manifestava al costat de Vox exigint l'aplicació del 155, i que és profundament espanyolista perquè les enquestes diuen que en una repetició electoral podrien encara més escons.

Ara que ja es estiu i per fi tenim temps, des de piano.cat et fem la que sens dubte serà la millor proposta que et faran ja no en aquest estiu, sinó en tot l'any!

Uneix-te a piano.cat i gaudeix d'un espai en català on conèixer altres amants de la música, compartir experiències, partitures, consells, mostrar la teva música, i tot el que vulguis (no garantim que lliguis al fòrum, però participar-hi et farà molt més interessant i atractiu)

Per fer-ho encara millor, hem decidit llençar la casa per la finestra i fer aquest fòrum gratuït! (de fet sempre ho ha estat, però de vegades cal dir les obvietats com si fossin notícia)

Així que aprofita aquesta oferta només disponible per temps il·limitat i uneix-te a la més gran, millor, i única comunitat en català d'amants del piano de tot el fedivers!

El piano sempre sona millor en català, vine i comprovar-ho a lpiano.cst.

T'esperem!

Ningú té la obligació d'ajudar ningú. Aquesta és una idea que un s'ha de gravar a foc si vol provar de tirar endavant una iniciativa com piano.cat.

He contactat diferents persones, anònimes i famoses, així com algunes entitats provant de temptar-los per unir-se a aquesta aventura.

En el cas de les entitats sempre ofereixo la creació d'una categoria que puguin fer servir com a altaveu en el fedivers.

N'hi ha una en particular, de la qual en sóc soci, que crec que fan una tasca bona i important, que també té el piano com a eix central i que sempre he pensat que podríem tenir molt encaix. És la única que obertament m'ha respost que no els interessa participar i que no pensen fer una menció d'aquest projecte per ajudar-lo a agafar embranzida. Legítim i honest.

Fa dos dies vaig rebre la newsletter d'aquesta associació, que després d'explicar el que ha passat relacionat amb l'associació acaba demanant a tots els socis que en fem difusió.

Estic decebut. Com es pot demanar el favor que un mateix nega als que al cap i a la fi són companys?

De fet potser la qüestió és força més profunda. Per què aquesta negativa a veure'ns con a companys, preferint tractar-nos com competència?

Si en general tots aquests projectes (el seu i el meu) ténen con a finalitat última ajudar, quin sentit té negar l'ajut que també nosaltres necessitem?

Avui em sento orgullós. Sant Jordi és moltes coses. És el dia dels enamorats. És el dia del llibre, la rosa i el drac. També és consumisme, cert, com gairebé tot avui en dia. Però sí hagués d'escollir només un dia de l'any, seria Sant Jordi.

Per molts motius. Avui la gent anava engalanada a la feina perquè després sortirien al carrer a participar de Sant Jordi, a viure l'ambient, potser a comprar una rosa a uns estudiants, o deixar-se seduir per la portada d'algun llibre.

I em sento orgullós perquè la nostra gran festa, perquè Sant Jordi és la nostra festa més gran, ens representa i ens defineix com a poble.

Només aquí podria néixer un dia com Sant Jordi, i això és per sentir-se orgullosos. La nostra festa és cultura i és amor, i no sé si és pot dir res millor.

Així que felicitats i moltes gràcies per el dia d'avui!

És molt divertit que es faci servir el col·lobialis.e (imposar la cultura d'un s un territori on aquesta no és "natural") per descriure als que defensen la cultura local enfront la imposada.

La facilitat i docilitat amb que apareixen aquests col·laboradors necessaris és un indicador de fins a quin punt aquest col·lonialisme s'ha imposat

@spla@mastodont.cat crec que més que se bo, és hàbil en el sentit més maquiavelic de la paraula

Això si, no és pas gaire diferent de la resta d'opcions en tot el que és important.

Jo ara responc des d'un fòrum #NodeBB perquè segueixi a @spla@mastodont.cat i veig les seves publicacions i tothom que segueixi @xbermusic@piano.cat per veure les meves publicacions des d'una instància de #Mastodon.

El que no he aconseguit és que es pugui seguir una categoria del fòrum des de fora, però de moment en sinó per més que satisfet.

Per exemple, #NodeBB permet una categoria #Blog, que replicaria, si fa no fa, una instància de #Mastodon

@gelatdetramussos@mastodont.cat sincerament no crec que la abstenció de #ERC hagi de sorprendre ningú a aquesta alçada de la pel·lícula.

No faran res que molesti el #PSOE.

@spla@mastodont.cat fa uns anys vaig estar en contacte amb Google Maps perquè participava en el programa de Product Experts. En aquell moment Palestina sortida dibuixada, però separada per línies discontínues de Israel (com el Sàhara i el Marroc), és deia que era perquè no hi havia consens sobre si era o no un estat, però només cal pensar on té la seu Google i quina posició té aquell país...

Visc a Barcelona, i abans ja estava pel carrer a les 5 del matí per anar a treballar, i l'església del barri feia sonar les campanes.

Mai a la vida he sentit una queixa per aquestes campanades, curiosament.

Amb un Píxel 8 en català no m'apareix

Bona! Ni tan sols m'he preocupat de veure quan començava 😅

Sóc l'únic que pensa que només servirà per treure audiència al 3cat (qui va decidir aquest nom mereix anys d'humiliació pública) i després desaparèixer?

Per què la feina d'espanyolitzar en català ja la fa 3cat soleta...

Aquests peça és una de les més conegudes i probablement interpretades de Beethoven, alhora que és de les obres de les que se'n sap menys.

Aquesta és una obra pòstuma, i Beethoven no les va publicar mai. La versió que es més coneguda és la que Ludwig Nohl suposadament va trobar i transcriure d'un original que ja desaparegut, de manera que la fidelitat d'aquesta transcripció sempre estàs envoltada de dubte.

El primer punt qüestionable és el famós "Per a Elisa", ja que és desconeix qui és aquesta Elisa, on la teoria més acceptada és que realment seria Theresa, i al meu parer el que s'hauria dedicat és la còpia i no la obra.

Per què ho dic? Es va trobar una partitura d'aquesta peça (sense dedicatòria) en la qual Beethoven hi estava treballant el 1822., que trobo molt més interessant que la que va publicar Nohl.

La editorial Bärenreiter ha publicat una edició Urtext d'aquesta peça, amb comentaris sobre la història de la peça, la edició original, una reproducció de la partitura trobada amb les acotacions de Beethoven, i finalment una reconstrucció de la peça a partir d'aquests apunts.

Sí bé he de reconèixer que estudiar aquesta peça em feia una mica de mandra, la versió del 1822 és un enfocament que li aporta més gràcia, i he de dir que la edició física és una delícia.

PS: Afegeixo un petit fil del @xpagescorella@mastodont.cat en el que hi trobareu una interpretació:

Xavier Pagès-Corella 🎶 ✍ (@xpagescorella@mastodont.cat)

Adjunt: 1 imatge Tot i que el manuscrit original del "Per a Elisa" de Beethoven es va perdre després de la seva publicació el 1867, existeix un esbós de l'obra amb diferències curioses. A sota uns poso l'enllaç per escoltar-lo, a veure si noteu les diferències. [📸 Beethoven-Haus Bonn]

mastodont.cat, cultura catalana. (mastodont.cat)

@rierol@mastodont.cat exacte! Tot configurar en català, tots les cerques en català, les tecnològiques només es mouen per números (d'usuaris i/o diners), i com ningú posarà calers sobre la taula, la única manera de fer pressió és fer servir el nostre idioma.

@albertandreu@mastodon.social Ja saps que quan vulguis allà hi tens casa teva!

Gràcies pels teus comentaris sobre les Rondalles ♥️

@gelatdetramussos@mastodont.cat sincerament no crec que la abstenció de #ERC hagi de sorprendre ningú a aquesta alçada de la pel·lícula.

No faran res que molesti el #PSOE.

@spla@mastodont.cat Exacte. El document que han signat és admetre implícitament que tot Gaza és territori Israelià, doblegant-se públicament i humiliant-se.

Estic segur que la presó on s'han estat (i on encara hi romanen alguna per vés a saber quant temps) és un infern, i que les tècniques de pressió psicològica a les que els sotmetrien allà serien terribles, però quan un s'embarca en una cosa així (on s'hi han jugat la vida, no hi oblidem), no hauria de cedir tan fàcilment.

Dit això, evidentment, des de la comoditat del meu sofà i sense haver trepitjat una presó, tampoc podria garantir que no fes com ells.

@spla@mastodont.cat això és un efecte secundari que tampoc crec que els servir malament, però el principal és fer servir #3cat per colonitzar culturalment i fixar la ideologia que els convé.

@spla@mastodont.cat en la línia editorial actual de #3cat