Sempre he pensat (i no ho dic per tu) que el terme catalanofòbia és incorrecte perquè una fòbia és una per irracional a quelcom (claustrofòbia, per exemple), i al meu parer no era prou auster.

No fa gaire vaig llegir un article, no recordo de qui, que feia que no existia una islamofòbia sinó un antiislamisme, i amb els catalans crec que és el mateix.

El anticatalanisme és una forma de pensar i actuar plenament conscient i deliberada.

Malauradament el nacionalisme espanyol té com un dels seus eixos vertebradors el anticatalanisme.

@celoman@mastodont.cat no sé si hi entenc bé. Idioma voldria dir "la llengua que es parla en cert territori" i a banda hi haurà el nom d'aquesta?

És a dir, seria correcte dir "l'idioma espanyol és la llengua castellana" o "l'idioma andorrà és el català"?

A banda d'això és cert que s'ha fet una substitució del terme castellà (recordo que els meus llibres de text parlaven de lengua castellana) per espanyol amb clares finalitats polítiques, i que fins i tot des de la nostra banda s'ha comptat aquest discurs pensat per confrontar i valorar una llengua com la de tots i per tant inclusiva amb la de uns quants que es ven com a excloent.

No fa gaire explicava en aquest article, per poder cobrar els drets generats per la nostra música (ja siguin drets d'autor o de reproducció) cal estar registrat en una Societat d'Autors.

Què és una societat d'autors?

Aquesta societats són les encarregades de recaptar i repartir els drets d'autor i de reproducció de les peces. Tot i que no sembla que haguessin de ser empreses amb ànim de lucre la societat espanyola SGAE, a través de Arteria, havia estat propietaris d'una important xarxa de teatres, que va vendre el 2016 a un fons d'inversió britànic, i havia estat involucrada en força escàndols.

Puc triar la meva societat d'autors?

Sí que es pot. Tot i que a Espanya hi ha la SGAE , podem fer-nos socis d'altres entitats europees, com ara el IMRO, el seu homòleg irlandès.

Cada societat recapta el que correspongui en el seu territori i fa arribar a la societat on estigui l'autor el que correspon sense cobrar comissió, és la societat final la que aplica el seu % en concepte de gestió dels drets.

En el meu cas en vaig registrar al IMRO perquè en el temps que la SGAE atrevir-se uns consulta meva, el IMRO ja n'havia resolt unes quantes, a diferència de la societat espanyola no demanava una quota, i he de dir que té un servei d'atenció al soci excel·lent.

Això sí, hem de tenir clar que per poder cobrar d'aquestes societat des de casa nostra hem d'haver generat un mínim de 50€, i en el seu moment s'hauran de declarar aquestes ingressos com correspongui.

Delegar la gestió en la distribuïdora

Hi ha distribuïdores que ofereixen la gestió d'aquests drets. No ho recomano. Són ser un producte més car i implica que la distribuïdora controla els drets de reproducció, i en moltes veus sobre qualsevol merxandatge que es pogués fer de la gravació. Lògicament això comporta també una comissió sobre el generat.

Com veieu és fàcil i ràpid acreditar-se com a autor i registrar la nostra música, de manera que no ens cal aquest intermediari.

De tant en tant trobem en algun lloc un piano que és lliure, és a dir, està a disposició de qui el vulgui fer servir, sovint mantingut per associacions, professionals o l'establiment que l'allotja.

En aquesta categoria volem enumerar els pianos que trobem, i si escau afegir-hi comentaris o fins i tot vídeos de nosaltres gaudint-ne.

Han estat moltes setmanes de treball, però per fi ja puc donar per acabada una composició.

Ha estat complicat trobar un equilibri entre la expressivitat de la peça i mantenir una estructura que li doni coherència, un acompanyament que no desvirtués una melodia senzilla... mil coses, però estic satisfet amb el resultat.

Em queda traslladar a la partitura els darrers canvis i practicar per poder-la gravar, tot i que al respecte tinc alguns dubtes, però espero posar-m'hi aviat.

Sí tot va bé aviat us la podré mostrar per què em digueu les vostres opinions.

@spla@mastodont.cat és evident, tot el tema de Sixena (com tants altres) són un pretext, l'important és que sigui contra Catalunya.

Res de nou sota el cel.

@violistevalencia@mastodont.cat Me n'alegro, doncs. :)

Avui he passat per l'aeroport de Barcelona i he vist que a la T1 (gairebé arribant a la porta C70) pianos #Jorquera (https://jorquerapianos.com/) hi ha instal·lat un piano #Kawai.

No l'he pogut provar, ja que com sempre abans just de temps, però espero poder-lo tocar aviat.

Moltes felicitats i moltes gràcies a Jorquera!

@violistevalencia@mastodont.cat estic encuriosit, per què és una setmana clau?

@spla@mastodont.cat doncs com passa massa vegades, endevina qui serà el que rebrà

https://www.rac1.cat/societat/20250527/261791/obren-expedient-educador-social-detallar-rac1-cas-menor-tutelada-violada.html

Sovint es parla dels drets de les peces, i quan us parlava en aquesta entrada també hi feia menció, però què són els drets? Quins drets hi ha i quins puc reclamar?

Els drets sobre la composició. Drets d'autor.

Un tipus de drets són els drets d'autor. Com el seu nom indica, aquests són els que corresponen a l'autor intel·lectual de la peça i són independents de qui la interpreti. Per poder-los meritar és necessari que aquesta peça i que l'autor estiguin registrats en una societat de gestió de drets.

Per una banda podem legitimar la nostra autoria si anem al Registre de la propietat intel·lectual (de fet seria el més recomanable), però també podem acreditar l'autoria directament a la societat de gestió de drets, i segon quina fem servir serà imprescindible que abans hi hagi una gravació de la peça amb un identificador únic, motiu pel qual necessitem una distribuïdora, tal i com explicava en aquesta entrada.

Un detall important és que els drets d'autor caduquen. Passat un temps (a Espanya són 75 anys de la mort de l'autor) la peça és considerada de domini públic i per tant ja no cal pagar-ne drets a l'autor.

Els drets sobre la gravació. Drets de reproducció.

Us heu demanat mai per què és tan habitual que els grups musicals treguin versions remasteritzades dels seus treballs, o per què és tan habitual que de sobte sentim versions de cançons d'èxit a certs locals o cadenes, però no pas la peça original? Potser sí que només volen donar-nos la opció de tenir una millor qualitat en la gravació o potser sí que ens volen aportar aquell punt personal a cada cosa que sentim, però també podria ser per un tema de drets. És molt sonada la història de Taylor Swift regravant els discos per tal de tenir-ne els drets de reproducció.

Cada gravació té el seu propi registre i per tant pot repartir els drets de reproducció de manera diferent, per tant, quan veiem una reedició d'una gravació (la que sigui) els drets de reproducció que aquesta generi no ténen per què coincidir amb els de la peça original.

Els drets de reproducció són independents dels drets d'autor. Una gravació d'una peça de domini públic genera drets de reproducció.

Què cal fer per cobrar aquests drets?

Per poder cobrar els drets (tant d'autor com de reproducció) que generin les nostres peces hem d'estar registrats en una societat de gestió de drets d'autor i hem de tenir degudament registrada l'autoria i la possessió dels drets de reproducció. En el cas de l'auto publicació no hi hauria gaire misteri, però fixeu-vos sempre que les distribuïdores no acabin control·lant els drets que generin les peces.

Aquestes societats treballen conjuntament a nivell mundial, de manera que els drets que es generin a un país seran comunicats a la societat on un s'hagi inscrit i serà aquesta la que procedirà al pagament un cop s'hagin complert les condicions (pot haver-hi un mínim, etc)

Molts dels que toquem el piano i hem compost alguna peça l' hem volgut publicar. Potser per vanitat, potser perquè ens la creiem i volem que altres en gaudeixen, potser (aquest és el meu pensament) perquè una peça només té sentit si es comparteix, perquè retenir-la en la nostra pròpia intimitat és ofegar-la en les nostres inseguretats.

Com publicar?

El més fàcil és gravar-se i compartir-ho. Una de les plataformes més conegudes és YouTube, però també hi ha PeerTube , que és federada, i altres opcions.

Cert, així ja tenim en enllaç que podem compartir, però realment estarem fent les coses a mitges. Per fer-ho bé necessitarem una distribuïdora.

Per què una distribuïdora?

De la mateixa manera que un llibre per ser venut en una llibreria, estar en una biblioteca, etc necessita el ISBN, una peça musical també necessita estar registrada, i per la seva distribució a les grans plataformes (YouTube Music, Spotify) i la seva inserció en xarxes socials ens cal una distribuïdora.

La majoria funcionen com una subscripció, i aquest és el motiu pel qual jo treballo (ara per ara) amb CDBaby, perquè és paga per cada treball que es publiqui. Fent això cada part de la gravació té un número de registre únic, cosa que ens serà molt útil més endavant, ja que és un pas per poder tenir la peça registrada (ja ho tractaré en detall en un altre article) i poder cobrar els drets que se'n generin (més informació en aquesta entrada)

De la mateixa manera aquestes distribuïdora són les que faciliten que la nostra música és pugui gaudir des de infinitat de plataformes.

En propers articles explicaré les meves experiències per ajudar-vos en el procés de publicar i registrar música.

Ja tinc ganes que la publiquis :)

Personalment prefereixo els enfilalls. Me'ls puc llegir en qualsevol lloc i permeten afegir-hi més informació (enllaços, imatges, etc)

Això sí, els temps canvien i les noves generacions són molt més d'audiovisual que de text, així que entenc que pot anar-te molt millor per allà (i si les mètriques són suficients, fins i tot monetitzar-ho)

@behn@mastodont.cat Recordo que a partir del 2017 va haver-hi un esforç molt gran per canviar el perfil de TV3, i vaja si se'n van sortir! No recordo la excusa, però en tots aquests casos ( i À Punt és un exemple excel·lent) és tracta senzillament de revisions polítiques amb finalitats polítiques.

Si el nou papa Lleó no-sé-quants és originari dels Estats Units... Podem dir que tenim a Daddy Yanky?

@spla@mastodont.cat crec que més que se bo, és hàbil en el sentit més maquiavelic de la paraula

Això si, no és pas gaire diferent de la resta d'opcions en tot el que és important.

Gràcies! Ja no em sento tan estran 😅.

Curiosament, ha un temps vaig decidir que no hi posaria indicacions d'expressió (crescendo, ritardandos,etc), de fet ni tan sols del pedal perquè volia que l'intèrpret de sentits més lliure a l'hora d'imprimir la seva visió de la peça.

Potser per això ara tinc aquesta necessitat que s'entengui millor el que hi ha escrit...

Estic treballant en una peça, que per fi comença a estar prop d'acabar-se.

En aquest punt he començat a treballar la partitura, i porto unes hores treballant en què les notes s'agrupin correctament (tot i ser un 3/4, en una veu m'interessa que les corxeres s'agrupin en 2 blocs de 3 i no en 3 blocs de 2), i fins i tot perquè el salt de línia sigui en el moment correcte.

Sincerament em sento orgullós de com està quedant, però de sobte m'ha sorgit el dubte: estic sonat o també us passa a vosaltres, aquesta obsessió amb com és la partitura?

Espero poder-vos-la ensenyar aviat, i que em pugueu dir què us sembla.

@kotrckapeter@mastodont.cat Benvingut! Aquí el Xavi: arquitecte que toca el piano, va en moto i juga a fer d'informàtic.