I eduquem a les filles amb la necessitat constant del "i avui què fem?". Ho veig amb les nostres, i també ho veig amb les filles que venen al Campus del #Didàctic que estem organitzant. Marxen a les 13h preguntant als papis "i després què farem?"...
-
Fa temps que em pregunto en quin moment vam adquirir la necessitat d'estar fent coses permanentment, d'haver de sortir cada cap de setmana, i d'haver de sortir per a consumir...
-
@dgil jo diria "res, avui no farem res de res"
-
-
@spla és més, la menuda és molt feliç passant les tardes al parc, fent amigues, embrutant-se, suant i inventant jocs. I jo també, veient-la i badant a l'ombra, llegint,... Suposo que tinc una vida plena així.
-
@dgil així de fàcil i senzill 👏
-
@spla exacte. Sé com omplir el temps lliure amb activitats lentes, i que m'omplen.
-
@dgil Sortir a caminar prop de casa és un goig. Qui cregui necessitar equipament o bitllets i hotel el que necessita és un psicòleg. Res em fa més feliç que sortir a caminar amb només una lleugera idea de a on vaig. I si sóc vora les muntanyes i he de dormir al ras o en un alberg lliure, a l’aixoplug, doncs molt bé.
-
@Rierol els companys de feina em pregunten cada juliol per les vacances i que on anirem. Crec que obliden que ja visc tot l'any a una zona diguem-ne "turística" (per entendre'ns) i que no ens cal, si no volem, marxar quilòmetres enllà per tenir natura, platges, pobles bonics, serenor, silenci...
-
@dgil A ciutat, a Barcelona mateix, anar a caminar per la platja de la Barceloneta és un goig. Després entres als carrers i trobes un bar de tapes. No sé perquè cal anar a les Maldives, per dir-ne una, de “destinació”?
O agafes la R3, puges fins a Enveig-La Tor de Carol, camines amunt cap al llac de Meranges, dorms al refugi, baixes al matí següent, i te’n tornes. Tot amb trens de Rodalies. (Quan funcionen.)
-
@Rierol des de casa mateix podem anar caminant fins el coll de l'Alba, a la Serra de Cardó. O pujar per la Via Verda fins la Terra Alta. O baixar al Delta. O anar a Morella. Els Ports ens tenen els cor robat.
Al final tot és qüestió de valorar i estimar la terra on vius. I de posar-la en valor davant dels altres.
