Em comença a cansar sentir tant a parlar dels joves d'ultradreta. Per començar, a la meva època l'institut també estava ple de quillos, rapats, canis, com n'hi vulguis dir, d'argumentari racista i franquista. El que passa és que aleshores no existia Vox. Aviam si el problema no ve tant dels joves, de que calgui conscienciar-los i explicar-los el franquisme, com dels adults i el món de misèria que els estem deixant. Sense oportunitats, molts tiren per la resposta fàcil i reaccionària. Com sempre.
-
-
La política és una batalla discursiva polaritzada. Els partits ja no aporten solucions; només ataquen. Ven titulars el que la diu més grossa. Estudiar no serveix de res. Internet està plagat d'estafadors i criptosectes. Fa vint anys que "no tindràs una casa en ta puta vida" i va a pitjor. I acusem els joves de no haver entès com de dolenta era la dictadura i que bé que ens va amb aquesta meravellosa democràcia. En comptes d'assenyalar el jovent, per què no deixem de comportar-nos com criatures?
-
Hi ha qui no s'hi comporta, com criatures. Molts companys d'escola feren carrera, sovint passant mesos o anys fora, i porten empreses petites o hi treballen, es guanyen bé la vida, i s'han buscat on viure que no els costi estirar més el braç que la màniga. I tots de famílies de classe mitjana o baixa, on dels pares ben pocs havien tret carrera universitària.
Ara, la facultat era ben plena de "tu rais", gent que et veien fent feina interessant i es pensaven que te l'havien regalada.
-
En resum que estudiar serveix i molt. El que no serveix és passar-se 12 hores a la facultat fent cigarrets i xerrant al bar, pretenent fer quelcom. Passa-te'n 6 només però que comptin.
No sabia articular aquesta sensació fins que vaig visitar uns mesos un institut Max Planck. Els alemanys treballaven de 8:30 a 4 i a les 4:10 de la tarda allò era un desert; tots a casa amb les criatures o fent esport vora el riu Elba, que érem a Dresden. Fent salut personal i social.
