RE: https://mastodon.social/@3CatInfo/115646433763611798
REPAPIEJAR v. intr.
|| 1. Perdre el bon ús de les facultats intel·lectuals per envelliment o per debilitació cerebral (pir-or., or.); cast. chochear. «No feu cas de l'avi, que ja repapieja». No creguis ço que ha dit; repapieja y ha perdut l'esperit, Caseponce Man. 137.