L'altre dia, al vespre, van haver de portar al meu pare, que té demència, a urgències. El va recollir una ambulància i el va acompanyar ma mare que té vuitanta-dos anys. Doncs vuit hores els van tenir esperant. El meu pare en una llitera demanant marxar tota l'estona, perquè no entenia res. I quan es va adormir, la mare, sense vergonya, es va estirar a terra del passadís i es va posar a dormir.
Jo estic lluny i no els puc ajudar, cosa que em crea impotència perquè abans m'encarregava d'ells.
-
L'altre dia, al vespre, van haver de portar al meu pare, que té demència, a urgències.
