• És hora d'anar més enllà.

    És hora d'anar més enllà. Avui ja no ens podem permetre tolerar actituds que refermin el vigent.

    La culpa és del capitalisme. La culpa és dels pocs que han ostentat i ostenten el poder, econòmic i polític, pel seu benefici, deixant-nos només les molles.

    El futur serà comunalista o no serà.

  • Però res de carregar-nos la culpa. Podem canviar els nostres hàbits - fer cert allò de "els petits són poderosos" - però *CAL* canviar el sistema social i econòmic.

    La guerra no es guanyarà sent vegà, serà sent anticapitalista.

    El futur serà solar o no serà.

  • Agafem inspiració de les noves fornades de literatura i afrofuturista i pensem nous horitzons.

    Però no siguem il·lusos: les renovables no seran suficients. Hem d'apostar per les nuclears també.

    El futur serà més vida i menys consum. O NO SERÀ.

  • Hem de decrèixer, però això no vol dir perdre condicions materials. Haurem de saber optimitzar mitjançant la reducció, la reutilització i l'aplicació de millors (i algunes noves) tecnologies.

  • @dario I sobretot deixar de comprar res embalat o envasat en plàstic. Res de res. L'abast del cataclisme és tan gran i al mateix temps tan desconegut; els plàstics són arreu i seu impacte és devastador. I en això hi incloc els pneumàtics dels cotxes; l'impacte d'aquests darrers sobre els sistemes fluvials i marins és al·lucinant. I total per conveniència d'uns mentre els altres fan caixa. Què costa fer servir un pot de vidre, o embolicar quelcom amb un paper, si cal, o caminar?

  • @Rierol Oi tant, aquestes són coses importants. Quan es pugui caminar, es camina. Quan es pugui transportar per un altre transport, es prioritza aquest en comptes de fer-ho per carretera. I minimitzar plàstics tant com es pugui.

    També val a dir que avui en dia hi ha molt plàstic d'origen vegetal i realment biodegradable. Recordo quan vaig anar a esbroncar a un regidor pels gots de plàstic aparentment no reutilitzables a la festa major i va resultar que eren de blat.