@albertcuesta I ja han controlat per la possibilitat que els qui es miren vídeos en comptes de llegir siguin els qui no tenen una capacitat lectora bona, no hagin après a aprendre, i no sàpiguen resoldre problemes sense instruccions pas a pas?
-
-
@Rierol @albertcuesta encara no he tingut oportunitat de llegir el treball, pero imagino que han agafat una mostra suficientment gran i variada per assegurar-se això. He mirat el teu perfil i veig que saps de neurociencia, potser em podries explicar perque ho dubtes?
-
Perquè veig les escoles de primària i secundària d'arreu i és per plorar. Vam venir a Cambridge, al Regne Unit, per les escoles de primària. No per la recerca o el prestigi o res, que d'això n'hi ha prou arreu, sinó només per les escoles de primària que tenen, que són la gran majoria excel·lents.
-
Sobre l'article en concret, pensa que totes les mostres són esbiaixades. La qüestió és si han sabut controlar bé les variables. Un mostreig gran no garanteix res. Per exemple, si totes les mostres – tots els participants – són d'una determinada condició (social, lingüística, regional, econòmica, ...) doncs el biaix hi serà igualment. Per exemple, jo no he tingut mai un compte de TikTok – i molts com jo.
L'article és d'accés obert, així que tothom se'l pot llegir.
-
Sobre el mostreig, l'article diu:
"There were no limits on the study population (e.g., age, health/clinical status)"
Però l'article és un "meta-review": agrega els resultats d'estudis previs.
"Characteristics of Included Studies" diu que la majoria dels estudis són d'Àsia (74%), i inclouen més que res adults (73%). Així que l'efecte no es mesura pas massa a les escoles o al jovent, i no fa pas tant que el medi, vídeo, existeixi en substitució d'escrits.
-
L'efecte mesurat és fluix:
"there was a significant, moderate, negative mean effect size (r = −.34, 95% CI [−0.42, −0.26], p < .001), indicating that increased engagement with SFV is associated with poorer cognition."
SFV: "short-form videos".
També diu que no troba diferències entre adults i joves, però no defineix què vol dir amb "jove", excepte implicar que no és un adult (menys de 18 anys? O de 21?).
-
I també ens diu que hi ha una relació entre la salut mental i l'ús de "short-form video", però és això, una correlació, sense fletxa de direcció. Doncs podria ésser que qui es troba en un mal moment miri més vídeos curts.
La variància és gran: dels molts estudis considerats, uns apunten en una direcció i els altres en una altra.
-
I críticament: enlloc ens diu com es van seleccionar els voluntaris de cada estudi. Sovint són gent amb res més a fer, o gent a qui no li importa passar-se una hora omplint formularis per 10 euros. O espavilats que els omple fent servir una LLM per a cobrar diners fàcils.
En resum, que no és una mostra sense biaix, al contrari. I tanmateix troben una correlació, no pas causalitat, i la mida de l'efecte és petita.
-
Tot això no vol dir que l'addicció als vídeos curts no sigui un desastre. El que ens està dient és que l'efecte s'ha d'estudiar, però això ja ho sabíem.
El que m'hi falta és un estudi de causalitat: agafa a persones enganxades als vídeos curts i desenganxa-les, i aleshores mesura'n les capacitats cognitives. Una intervenció experimental que ens diria quelcom de trellat.
En resum, que em sembla un xurro l'article. No hi confiaria pas per a cap política d'educació.
-
@Rierol @albertcuesta moltes gràcies per les dades. Sens dubte si això que dius es cert el treball està extremadament esbiaixat, i no té cap valor real a la a política
-
El que té aquest treball és que diu coses que sonen bé (no vol dir que siguin correctes o incorrectes), sobre un tema d'actualitat que preocupa a molta gent.
Si serveix per a cridar l'atenció sobre el tema, en particular dins de cercles polítics que acostumen a moure's molt poc a poc, doncs ja haurà fet molt més que molts altres treballs.