Cal llegir l'editorial d'avui a @VilaWeb: "Hem confós la lucidesa amb el derrotisme i la intel·ligència crítica amb l’autoflagel·lació. Creiem que ser intel·ligents és anticipar sempre el fracàs, que ser madurs és no il·lusionar-se mai o que ser realistes és assumir la derrota abans de la batalla. Però això no és intel·ligència: és, en tot cas, una forma de covardia intel·lectualitzada. Ni és maduresa: és senilitat, en tot cas, prematura. Ni és realisme: és, en tot cas, claudicació preventiva."