
bonobo@mastodont.cat
@bonobo@mastodont.cat
Caminant pel sud.
Escoltant la remor del silenci.
Cercant que tornen les abraçades.
Sóc de dir #BonDia
#ValenciansAlFedivers
#DivendresDeReboniques
#CosesMeues
Latest posts made by bonobo@mastodont.cat
-
RE: Ayuso ja ha marxat de la conferència de presidents autonòmics al escoltar l'euskera.
-
#BonDia als ens vius i donadors de vida.
#BonDia als ens vius i donadors de vida.
El cel és el regal per la mirada quan les muntanyes encara dormen. Els teuladins fan vols sonors del terra a les teulades i la tornada és el ball de l'albada.
Un glop de cafè deixa el regust dels somnis encara embolicats entre els llençols i la pell.
-
#BonDia a les persones que miren el cel i senten els peus a la terra.
#BonDia a les persones que miren el cel i senten els peus a la terra.
L'aire regala el flaire del verd que acarona la terra grogenca i pedrosa. Al record de la mirada els colors encara enganxats a la retrobada, al gust de les paraules intercanviades, del riure compartit davant el mínim seny que a voltes amaguem. Al fogó canta la cafetera i el carrer encara és per despertar.
Una matinada farcida del temps viscut i l'alegria de sentir que hi és qui vol ser acompanya el cafè dolç i intens.
-
RE: #BonDia als éssers naturals que caminen amb la serenor de saber qui són.
@violistevalencia #BonDia!
Algunes, com les teues, sempre amb una melodia. 🎻☕ -
#BonDia als éssers naturals que caminen amb la serenor de saber qui són.
#BonDia als éssers naturals que caminen amb la serenor de saber qui són.
Al matí el cos es queda perfilat als llençols i l'aigua escalfada l'acaricia rodolant des del coll fins als turmells. El caliu es queda dins de la roba i manté el record del despertar. La pell enyora el tacte suau de les mans tendres i certes. Els botons fan de frontera per contindre el desig i la veritat de la mirada.
Una llum renovada dibuixa un quadre inversemblant entre els cims adormits.
-
#BonDia a les persones que son presents tot i viure més enllà d'una abraçada.
#BonDia a les persones que son presents tot i viure més enllà d'una abraçada.
La primavera viu a cada tros del carrer. L'aire que corre suau de vegades, a voltes violent. Els colors que neixen nous i cauen de l'horitzó cada matinada. Els cants que s'enlairen de la terra a la teulada. Les campanades convoquen i anuncien una estrena nova i ja coneguda.
Al davant de la mirada perduda, les lletres cauen del prestatge i cerquen els dits de l'autor com els sis personatges de l'escena.