Offline
#BonDia als éssers vius que regalen el seu recer mentre caminen.
El cel brama. El soroll dibuixa escletxes entre els nuvols mentre la terra fa un rierol torçut. Al vidre, el ritme fa un ball acompanyat del rastre transparent que cau avall. Les teulades parlen amb el trellat de qui sap ordenar les petjades. Les branques ballen al vent i reben el regal del soroll sobtat i la seua claror.
Plou i trona. Senzillament.
El cafè fa un gust nou, com el dia, com el ressò de la memòria.
#BonDia a les persones que escolten i regalen companyia.
Sota el caliu del llençol, rep el ritme que cau del campanar. El cel fresc i fosc encara fa mandres per badallar. Un toc entra pel balcó. El carrer és ple dels colors entregats pel fanal. Les ombres es redueixen amb la claror que retalla el cim. L'horitzó tanca els ulls i fa ressonar els colors nous i concentrats.
El regal de l'aigua dibuixa el cos i perfila el nou dia.
#BonDia a les persones que comparteixen la mirada i la llum del seu caminar.
Amb els ulls tancats, sent el tacte càlid de la llum sobre la pell. Escolta la remor serena de la mar hivernal i adormida. El cos s'omple de la tendresa dels colors i de l'abraçada del vent suau i salat. Les finestres miren el paisatge que viatja al seu davant. Una pausa dibuixa un record efímer i constant.
Amb el cos encara humit, viu el proper pas que ja és el ressò del que ha fet.
#BonDia @Caelumtangi!
Hui és dia de fer cafè i converses que anem tancant l'any.
#BonDia a qui entrega l'emoció de l'estima amb el caliu de la mirada.
El llençol dibuixa el cos amagat sota els plecs. Amb la claror que arriba del fanal que hi ha al carrer es barreja una campanada distreta. De sobte, un badall trenca el ritme i l'alè. Estira el cos i l'esquena juga per arrancar el camí. A la taula, la tassa escampa el flaire del despertar. El caminar silenciós el du davant el vidre del balcó per albirar el silenci de la matinada.
El cel encara regala la claror minvant.
Ei @Caelumtangi a veure si estos dies estic més pel comboi.
#BonDia a qui viu la tendresa com l'alé necessari.
El camí roman sota les pigues garbellades pel tel del cel. El fan les petjades novelles. El mantenen les quotidianes i les constants. I un bon dia, a un cantó o al mig del viatge, un brot de matolls anuncia la vida, la futura ombra o només el fruit necessari. I el camí, un dia més roman sota els peus. I, de vegades, esperant un nou caminant.
Deixa la tassa i la mirada cau entre les campanades per fer el pas nou i ja conegut.
@Caelumtangi d'entrada al treball i a la resta venen canvis. Jo també espere que acaben bé i faré el possible per aconseguir-ho. 😉
@Caelumtangi un poc atrafegat si vaig.
Hi ha molts fronts per atendre: he reparat dos portàtils, estic configurant un amb Debian, l'altre amb una distribució multimèdia, m'agrada editar sò, ja ho saps, venen canvis al treball, actualitzant el bot que duc, ara cal incloure les cites de tuts, i, que vols, els anys van passant...
@Caelumtangi estic per fer-me un altre cafè per gaudir del #BonDia amb tu.
#BonDia a les persones a les que el fred els queda fora de l'ànima.
El coll encongit i la mirada fresca de la foscor matinera. Encara esbrina si és una nit tardana o la matinada precoç. El silenci és forma amb les paraules glaçades que es queden per dir. Les mirades cerquen el terra, troben tronc del pi al racó on arrela la seua història.
L'olor cassolà de la torrada calenta l'acompanya pel camí on tot resta amagat.
Una proposta per aquelles persones que compartiu enllaços de video: feu servir https://invidious.io/ i podrem veure-ho de manera més privada i federada.
Gràcies!
#BonDia als éssers farcits de vida i serenor.
El cel és més fosc que ahir. Entre les ombres només es deixa veure un bri del cami. El mar de llums llunyà resta amagat o desaparegut. El fils dels colors concentrats hui ha decidit fer mandra i badalla al darrere del cim. Camina decidit per arribar sota el baf de la calitja tardorenca.
Al record queda el caliu i el regust del darrer glop que ha acompanyat el so decidit i sever de la porta tancada a l'esquena.
#BonDia a les persones que regalen la mirada i el somriure.
La matinada fosca i fresca. El cel regala les pigues de llum i la claror de la lluna fugissera a sobre dels fanals tebis. Una revolta anuncia la següent. Les cames acceleren per descobrir la petjada que vindrà. El regust del cafè retorna amb la carícia de l'aigua i la llum trenca a sobre de la mar dormida.
Els ulls acaricien les mirades absents entre els seients grisos i buits.
#BonDia als éssers naturals que ens envolten i ens veuen en mirar-nos.
Les mans freguen els racons oblidats. La carícia es barreja amb el tacte de l'aigua càlida que regalima de cap a peus. Els ulls clucs albiren l'horitzó qüotidia i inversemblant. Els peus aixafen la son arrosegada pels rierols que limiten el cos amb el seu contacte. Ès el ritus previ al badall.
Al damunt de la taula, silent i serena, la tassa espera el seu torn per regalar el gust matiner del despertar.
#BonDia a qui regala el caliu de la seua presència.
Els colors s'amunteguen per dibuixar l'horitzó trencat pels cims i les costeres. La mirada s'ompli del caliu de la llum rogenca entre el cel i la mar fosca. Amb el pas dels arbres es fa més ampla i tinta de blau, verd i groc els racons. El camí fa la revolta entre les llomes. Ara es deixa veure la llum i més endavant la plana mostra els plecs il·luminats.
Els ulls reben la carícia tendra del somriure i el dia regala un temps viscut.
#BonDia a les persones que en silenci fan de la vida un regal.
Dalt del prestatge dormen les lletres. En silenci, una a una son només un sò que ressona al cap. De vegades, com el record d'una amistat duradora, arriben juntes i el mot fa un tros de món, de vida o només una emoció. Cau una d'elles al cafè i endolça la mirada. El negre aspre és ara una carícia a la gola.
El carrer, un día més, dorm entre els cantons foscos, sota la mirada severa dels cims.