Google s'embutxaca 45 milions de dòlars per promoure la propaganda de Netanyahu negacionista amb la fam a Gaza.
https://www.dropsitenews.com/p/google-youtube-netanyahu-israel-propaganda-gaza-famine
Espai de difusió i pensament crític sobre tecnologia.
Google s'embutxaca 45 milions de dòlars per promoure la propaganda de Netanyahu negacionista amb la fam a Gaza.
https://www.dropsitenews.com/p/google-youtube-netanyahu-israel-propaganda-gaza-famine
Quan els usuaris fan consultes a plataformes d’IA en lloc de motors de cerca, sovint ja no fan clic a la font original, sempre que la font aparegui citada.
Cloudflare, que gestiona aproximadament una cinquena part del trànsit global d’Internet, ha analitzat el ratio entre La freqüència d'escanneig que fan els bots de les impreses d'IA per indexar contingut per tal d'incorporar-lo als seus coneixements, i el número de visites d'humans que reben els llocs webs utilitzats en les respostes de les IA, les dades son demolidores.
Agafeu-vos fort:
El rastrejador d'Anthropic rastreja 50.000 vegades un lloc per cada visita humana que la seva IA hi envia, el d'OpenAI 887 per cada visita, i Perplexity, 118 rastrejos per cada visita.
Cloudflare apunta que:
- El 78% dels rastreigs serveixen per entrenament de models.
- Només el 3,5% provenen d’accions d’usuari.
- El 17,4% tenen finalitat de cerca.
- Molts bots ignoren les instruccions del robots.txt.
Entre els cinc principals bots, els més actius són:
- GPTBot (OpenAI): 24,8% del total
- ClaudeBot (Anthropic): 23,6%
- Meta-ExternalAgent: 18,5%
Les dades confirmen que les empreses d’IA extreuen contingut dels editors, saturen les infraestructures amb rastreigs constants, que sovint tenen un alt cost econòmic per les persones o empreses que les mantenen, i no retornen trànsit significatiu.
FONT: https://blog.cloudflare.com/ai-crawler-traffic-by-purpose-and-industry/
“El govern municipal de la ciutat japonesa de Toyoake ha presentat un projecte per limitar a dues hores l'ús diari dels telèfons intel·ligents dels seus 69.000 habitants.”
“La es debat aquesta setmana i, si s'aprova, entrarà en vigor a l'octubre.”
Tot i que la proposta pot semblar molt cridanera i controvertida en realitat no contempla cap mecanisme de control efectiu ni sancions. És una recomanació no vinculant, sense cap instrument formal per mesurar o limitar l’ús real de dispositius.
@Rierol @jordi_prats crec que el millor és utilitzar els cercadors i llocs on les ressenyes perdutin, d’aquesta manera no es depén d’una app que en un moment donat pot deixar de tenir manteniment.
Aquest any en motiu dels 40 anys de l'ezine Phrack, han revisitat el manifest hacker del 1986, denunciant com les corporacions s'han fet amb gran part del llegat hacker i apel·lant a un acte de resistència per part de la comunitat.
Aquí el teniu en català:
[ El Renaixement dels Hackers: Un Manifest Renascut ]
Una Memòria d'Espurnes
El 1986, el Manifest dels Hackers va emergir d’un to de marcatge, colpejant l’escena com un llampec. Va ser un acte de desobediència, una declaració d’identitat, una instantània poètica d’una subcultura que es formava a les ombres dels mainframes i dels TTYs. Reflectia els dies de codis de llargues distàncies robats, BBS i la creença que el coneixement hauria de ser lliure.
Ara, el 2025 - 40 anys des que Phrack va començar a viatjar per cables telefònics i fòrums subterranis - mirem enrere no per nostàlgia, sinó per entendre com l’esperit hacker ha evolucionat, s’ha escindit i, en molts sentits, venut la seva ànima.
Això no és una elegia. És una rendició de comptes. Hem d’enfrontar el que real- ment ha passat.
“Existim sense color de pell, sense nacionalitat, sense biaix religiós... i ens anomenen criminals.” - El Manifest dels Hackers, 1986
De la Curiositat a la Mercaderia
Llavors: Érem els joves que veien el cursor parpellejant no com una barrera, sinó com una invitació. Escrivíem caràcters en el buit i rebíem secrets. El nostre objectiu no era la destrucció, sinó la comprensió, entendre els sistemes millor que qui els havia construït. L’emoció de “entrar” només era igualada per la bellesa de crear alguna cosa del no res.
Ara: Hacking és un títol professional. La curiositat s’ha mercantilitzat. Milers de “Plataformes de Bug Bounty” intenten monetitzar el teu desig d’entendre, convertint‑lo en CVE i samarretes. Els CTF són exercicis per enriquir el currículum. Els enginyers inversos porten insígnies corporatives. Desenvolupats per empleats governamentals més que obertament a la comunitat, les vulnerabilitats són embargades, no compartides.
El paradís subterrani ha estat pavimentat per capital de risc i marcs de compliment, aixafant tot el que solíem defensar.
Érem Hackers, No Consumidors
Llavors: Érem els creadors en un món de sistemes tancats. Si la màquina no feia el que volíem, la obríem. Escrivíem shellcode a mà. Utilitzàvem taules d’opcode com els músics utilitzaven partitures. Posseíem la pila.
Ara: La pila ens posseïx. Executem blocs opacs dins contenidors en la infraestructura d’algú altre. La “recerca de seguretat” moderna significa fer fuzzing d’aplicacions v8 en Kubernetes o contemplar l’abisme de les API de proveïdors.
Molts es fan passar per hackers sense haver depurat mai un segfault o llegit un RFC.
L’Underground Ha Mort -Visca l’Underground
Llavors: Phrack era la Pedra de Rosetta. 2600 era evangel·lí. IRC era terreny sagrat. Les zines es copiaven, no es monetitzaven. Guanyàvem respecte contribuint eines, idees o codi, mai buscant notorietat.
Ara: Desfilem per fils de 40 tuits explicant com funciona sudo. Seriosament? Ens apareixen TikTok de hacking per gent amb caputxes i música trap, una caricatura com a molt. “Influencer” i “hacker” ara comparteixen la mateixa targeta de visita.
Tanmateix, en algun lloc l’esperit persisteix. Amagat en sales xifrades de Matrix, profundament en repositoris Git de drops morts i fòrums onion, el treball real continua. L’underground mai no ha mort, només s’ha traslladat a llocs més silents.
La Corporativització de la Dissidència
Llavors: Érem anarquistes amb causa. Quan hackejàvem, era per desafiar el control, no per imposar‑ne. Veiem l’abús de poder i l’exposàvem, no per recompenses, sinó per la veritat.
Ara: Les mateixes corporacions que ens cridaven criminals ara patrocinen “congressos de ciberseguretat”. Parlem en conferències finançades per contractants de defensa. Els APT d’estat-nació són romantitzats. Els intermediaris de zero‑day operen amb impunitat.
L’ètica hacker mai no va ser sobre permís. Ara fins i tot la nostra rebel·lió necessita aprovació.
L’Esprit Persisteix
Sé que sona amarg, però aquí està la qüestió: mai no es tractava realment de la tecnologia o d’entrar en sistemes. Es tractava de llibertat. Llibertat de pensar, qüestionar, construir i trencar sense límits. Aquesta espurna és difícil de trobar ara, però encara viu en els llocs més rars:
• En l’administrador de sistemes que gestiona discretament el seu propi servidor de correu.
• En l’estudiant que solda un mòdul WiFi a una calculadora dels anys 80.
• En el investigador que publica el seu PoC sense cap campanya de marca.
• En el col·lectiu que bifurca maquinari tancat només per veure què hi ha dins.
El manifest continua, no en publicacions de bloc, sinó en l’acte de rebutjar la conformitat.
Crida a la següent Generació
No fem guardes, però advertim.
No confonguis certificacions amb competència. No confonguis plataformes amb comunitat. No acceptis que “divulgació responsable” signifiqui demanar permís per ser curiós.
Llegeix els clàssics. Estudia el protocol. Executa la teva pròpia infraestructura. Coneix el que hi havia abans que tu.
Per sobre de tot: fes preguntes i mai esperis que les respostes siguin aprovades.
El 41è Byte
Això no és un retorn al passat, és una declaració de continuïtat.
Durant 40 anys, Phrack ha estat un monument, no a la nostàlgia sinó a la resistència, al coneixement i a l’esperit hacker que es nega a morir. Que això no sigui el final d’una era, sinó l’inici de la següent.
Hackea el planeta. De nou.
Escrit en honor a Loyd Blankenship (“The Mentor”), en celebració dels 40 anys de Phrack. Per part d’un dels curiosos, encara connectat.
Humil aportació per reduir la possibilitat de consumir en un local on es desprècia el català:
1. Cerca “<nom del comerç> + català” al teu cercador de confiança.
2. Revisa si hi ha incidents eocumentats
3. Si no hi ha incidents però n’ets víctima d’un deixa una ressenya, que inclogui el <nom del comerç> i la paraula català, per algún dels diferents sistemes que existeixen, serveix fins i tot una entrada en un blog, els diferents motors de cerca indexaran la teva ressenya, i la propera persona que faci la cerca la trobara.
Una sentència judicial podria assentar precedent i obrir la via per prohibir els bloquejadors d'anuncis als navegadors, sota la premissa de que modifiquen el codi HTML dels llocs web i per tant infringeixen els drets d'autor.
https://www.bleepingcomputer.com/news/legal/mozilla-warns-germany-could-soon-declare-ad-blockers-illegal/
“El metro retirarà més de 700 màquines de venda de targetes per evitar ciberdelictes”
“Els sistemes operatius en funcionament han deixat de rebre suport dels fabricants”
Windows… un error d’inici en el disseny del sistema que ara pagarem tots.
https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20250815/metro-retirara-mes-700-maquines-120642974
El proper octubre començarà la implementació d’un sistema d’anàlisi biomètric tots els aeroports de la Unió Europea, tots els passatgers que entrin o surtin de la Unió s’hauran de sotmetre a escaneig facial.
https://www.bbc.co.uk/news/articles/c8deq8qm504o
A UK, l’escassetat d’aigua és tan greu que el govern esta demanant a la gent estalviar aigua suprimint emails i imatges antigues. Per tal de reduir el volum de dades als centres de dades i de retruc la gran demanda d’aigua d’aquests.
Com t’has quedat?