La dependència de serveis crítics de la Generalitat de les grans tecnològiques dels Estats Units.
El gran elefant a l’habitació del que no es sol parlar, al contrari les administracions presenten contractes amb aquestes empreses com grans avenços tecnològics.

Un dron sobrevola la manifestació la manifestació en solidaritat amb Palestina, enregistrant-ho tot, espiant.
2025, normalitzadíssim l’ús d’eines de vigilància massiva.
On es guarden aquestes imatges? Durant quant de temps? qui les processa? Què se’n fa?

Aquest estudi sobre 800 VPNs gratuïtes confirma que la gran majoria son un niu de forats de seguretat, demanen permisos excessius, o/i tenen comportaments maliciosos.
Fer servir VPN al mòbil és un molt bon hàbit, però dediqueu temps a triar-la bé.
https://zimperium.com/blog/insecure-mobile-vpns-the-hidden-danger

El govern del Regne Unit torna a demanar a Apple que li proporcioni una porta del darrere per accedir a les dades xifrades dels usuaris d’iCloud.
https://www.theverge.com/news/789985/apple-uk-revived-secret-order-encryption-backdoor

Ets dels que pensa «Jo no tinc res a amagar.» quan llegeix alguna notícia sobre nous sistemes de vigilància massiva que es volen implantar, per monitoritzar comunicacions digitals? permet-me posar alguns arguments sobre la taula per fer-te veure que sí t'hauries de preocupar:

La implantació d’aquests sistemes sol estar envoltada d’un seguit de justificacions aparentment molt nobles, sovint és la protecció dels menors, doncs cal emmarcar l’aplicació de mesures tant invasives al voltant d’una causa justa per a que tingui possibilitats de que sigui acceptada.

Aquestes mesures tenen un objectiu comú en totes les legislacions d’aquest tipus que s’intenten aprovar arreu del món, acabar amb l’encriptació punt a punt, que impedeix que ningú que no siguin les persones que participen en una comunicació pugui veure’n el contingut.

El desmantellament de l’encriptació punt a punt garanteix que aquells que controlen les eines de vigilància massiva, puguin recopilar tota la informació continguda a les comunicacions, qüestions que van des de tendències polítiques, fins a l’estat de la salut de les persones que es comuniquen, passant per hàbits de consum, qüestions laborals, relacions familiars, estat financer... És obvi que tota aquesta informació personal posa en risc la privacitat de les persones, ja que pot ser utilitzada contra elles en qualsevol moment.

Però si encara queden dubtes de per quin motiu algú s’hauria de preocupar per compartir aquestes dades, mirem com utilitzen aquestes dades dos sectors econòmics:

Àmbit laboral: La selecció de personal automatitzada via AI es fa amb totes les dades que poden ingestar les eines de selecció de personal automatitzada, dades que poden tenir com a orígen les extretes de les comunicacions abans esmentades.
De tal manera que una conversa privada sobre tendències polítiques, d’oci, de consum, o contra una marca concreta, pot resultar en que un algorisme et descarti com a candidat a un lloc de feina.

Assegurances: la personalització de primes amb dades de consum, bancàries i socials pot excloure perfils “d’alt risc” o encareix-los fins a fer-los inassequibles, sense que les persones afectades arribin a saber-ne mai els motius.

També cal tenir al retrovisor que un cop s’implanten aquest tipus de mesures, desarticular-les s’ha demostrat que és pràcticament impossible, deixant la porta oberta a que en el marc d’un canvi de govern, o fins i tot de sistema

Aquestes eines i dades s’utilitzin d’una manera no prevista inicialment.

Tot això, també, el fet de saber-te constantment escoltat, pot portar a un estat d'autocensura, amb totes les afectacions que això implica en matèria de llibertat d'expressió

El responsable d’autoritzar l’exportació de programari espia que molts estats han utilitzat per espiar a la dissidència, demana que la gent li escannegi un QR que du a la solapa.

Neon Mobile és una app que arrassa als EUA, la clau del seu èxit és que paga als usuaris per gravar les trucades entre usuaris de l’app per vendre els enregistraments a companyíes d’IA.
30 cèntims/minut fins un màxim de 30$ diaris.
Algú ha dit capitalisme?
https://techcrunch.com/2025/09/24/neon-the-no-2-social-app-on-the-apple-app-store-pays-users-to-record-their-phone-calls-and-sells-data-to-ai-firms/

Les traduccions via IA a la Viquipèdia estan degradant les llengües vulnerables.
La Viquipèdia és un dels projectes multilingües més ambiciosos: hi ha edicions en més de 340 idiomes.
Moltes de les edicions en llengües petites estan quedant inundades de contingut traduït per IA.
Voluntaris que treballen en quatre llengües africanes van estimar que entre 40 % i 60 % dels articles de les seves Viquipèdies eren traduccions automàtiques sense corregir.
Això genera un problema complex, una paradoxa: Els sistemes d’IA aprenen nous idiomes processant grans quantitats de text d’internet. Per a llengües amb pocs parlants, la Viquipèdia sovint és la font d’informació lingüística més gran.
Qualsevol error en aquestes pàgines pot enverinar les bases de dades que les IA utilitzen per aprendre aquestes llengües, propagant errors i distorsions.
S’han donat casos de l’esborrat d’algunes llengües de la Viquipèdia per evitar la seva degradació.

https://www.technologyreview.com/2025/09/25/1124005/ai-wikipedia-vulnerable-languages-doom-spiral

Una investigació revela que la Unió Europea finança, sense gaire supervisió, la indústria del spyware que en part es fa servir per espiar a ciutadans de la UE. Països com Itàlia i Espanya han destinat milions d’euros de diners públics públics a empreses de programari espia, entre les quals destaquen Cy4Gate, Verint i la Intellexa Alliance. Aquestes eines no només s’utilitzen dins de la UE, també s’exporten suposant una amenaça pels drets humans a nivell global.

Malgrat els escàndols recents (Pegasus, Predator, Graphite...), la Comissió Europea no ha posat limits a aquest tipus de pràctiques deixant mans lliures als estats.

Fons provindents del Fons Europeu de Defensa, del programa Horizon 2020 i d’altres iniciatives han finançat projectes de ciberseguretat que, en realitat, poden ser emprats per a la vigilància massiva.

https://www.ftm.eu/articles/spyware-industry-eu-subsidies-surveillance-concers

Alarmants resultats d’aquest estudi sobre els efectes neuronals derivats de l’ús indiscriminat d’eines d’IA.

Pero el que posa els pels de punta és que s’hagin desplegat aquestes eines sense estudis previs com aquest, seguint només criteris economics.

https://www.3cat.cat/3catinfo/chatgpt-afecta-el-cervell-dels-estudiants-que-es-el-deute-cognitiu/noticia/3368180/