#BonDia a les persones que poblen la terra, miren al cel i gaudeixen de la mar.
El cos deixa anar l'escalfor de la llum clara del migjorn. Tot sona esmorteït entre el cant de les cigales acalorades i la remor de les pedres banyades entre les que fuig l'aigua juganera. Un cant fa un silenci, un silenci, de vegades, és un cant.
De sobte, als llavis retorna el gust del cafè que ha inaugurat el dia i que ara ho recorda amb serenor.
