#BonDia a les persones que es mantenen dempeus amb les tempestes que crea la vida.
Mira amb serenor el gust amarg de cafè matiner. De sobte, les campanades arriben pel balcó i el fan caminar. L'horitzó encara s'amaga al darrer dels cims, entre la foscor d'una nit allargada. L'aire regala una frescor oblidada amb el retard de la memòria per dir que encara hi és. Tot és seré i anuncia la tempesta.
Els ulls clars i rodons llueixen al bell mig del corredor curt i recte que roman a l'esquena.
