#BonDia a qui fa costat mentre fa camí.
Alça la mirada per esbrinar el paisatge mès enllà dels vidres. Les mans abracen la tassa. Els peus, a terra, senten les arrels del temps. Les oïdes s'omplen del silenci tranquil. De sobte cauen les campanades. Una darrer de l'altra, al seu ritme, al del temps que viu sense detindre's per les paraules ni els fets.
La darrera abraçada ompli la gola de la flaire gustosa de la matinads.
