Ets dels que pensa «Jo no tinc res a amagar.» quan llegeix alguna notícia sobre nous sistemes de vigilància massiva que es volen implantar, per monitoritzar comunicacions digitals? permet-me posar alguns arguments sobre la taula per fer-te veure que sí t'hauries de preocupar:
La implantació d’aquests sistemes sol estar envoltada d’un seguit de justificacions aparentment molt nobles, sovint és la protecció dels menors, doncs cal emmarcar l’aplicació de mesures tant invasives al voltant d’una causa justa per a que tingui possibilitats de que sigui acceptada.
Aquestes mesures tenen un objectiu comú en totes les legislacions d’aquest tipus que s’intenten aprovar arreu del món, acabar amb l’encriptació punt a punt, que impedeix que ningú que no siguin les persones que participen en una comunicació pugui veure’n el contingut.
El desmantellament de l’encriptació punt a punt garanteix que aquells que controlen les eines de vigilància massiva, puguin recopilar tota la informació continguda a les comunicacions, qüestions que van des de tendències polítiques, fins a l’estat de la salut de les persones que es comuniquen, passant per hàbits de consum, qüestions laborals, relacions familiars, estat financer... És obvi que tota aquesta informació personal posa en risc la privacitat de les persones, ja que pot ser utilitzada contra elles en qualsevol moment.
Però si encara queden dubtes de per quin motiu algú s’hauria de preocupar per compartir aquestes dades, mirem com utilitzen aquestes dades dos sectors econòmics:
Àmbit laboral: La selecció de personal automatitzada via AI es fa amb totes les dades que poden ingestar les eines de selecció de personal automatitzada, dades que poden tenir com a orígen les extretes de les comunicacions abans esmentades.
De tal manera que una conversa privada sobre tendències polítiques, d’oci, de consum, o contra una marca concreta, pot resultar en que un algorisme et descarti com a candidat a un lloc de feina.
Assegurances: la personalització de primes amb dades de consum, bancàries i socials pot excloure perfils “d’alt risc” o encareix-los fins a fer-los inassequibles, sense que les persones afectades arribin a saber-ne mai els motius.
També cal tenir al retrovisor que un cop s’implanten aquest tipus de mesures, desarticular-les s’ha demostrat que és pràcticament impossible, deixant la porta oberta a que en el marc d’un canvi de govern, o fins i tot de sistema
Aquestes eines i dades s’utilitzin d’una manera no prevista inicialment.
Tot això, també, el fet de saber-te constantment escoltat, pot portar a un estat d'autocensura, amb totes les afectacions que això implica en matèria de llibertat d'expressió